TRIST ATZAR DEL VERTIGEN QUE EM DEVORA
Un vertigen m’apropa lentament al buit però em desperto i
camino lluny de la fosca nit. Contemplo la terra que creua tots els horitzons
llunyans de Roma, els camins que no duen a enlloc, viaranys on els nòmades
tenen dubtes de supervivència. La gent fuig desconsolada al meu voltant i jo tinc
el desig de contemplar la meva terra originaria.
L’èxode no permet fer petons a les pàtries que ens creiem
nostres perquè els Déus han fugit plens de dolor, deixant-nos desemparats, amb
l’angoixa que suposa recordar la nostra evasió. La matança de la intel·ligència
ha unit les masses. Sóc, de nou, a la vora del vertigen.
I caic.
Imatge de l’il·lustrador Jon Carling
Comentaris