CONVERSES AMB CONRAD (2): ARABESQUE

He decidit encetar una nova secció al blog que anomeno “Converses amb Conrad” i que ja té un precedent publicat fa pocs dies. Es tracta de combinar els paisatges sempre suggestius que em provoquen els sons creats pel músic, compositor i multi-intrumentista Conrad Setó, per compartir les paraules que em regalen les seves creacions que acompanyen i complementen l’escrit. 

Avui, segona entrega, toca una peça anomenada Arabesque, que és també el nom d’un dels millors discos de la Jane Birkin, i que, escoltada, m’ha generat interiorment el següent:

Fragmento les emocions per la supervivència, esquerdo els núvols amb els ulls clucs per evitar incendis del cel. I tot just inicio el pas que em relleva de la por de transitar sense etapa. Cuso els peus davant l’espill per trobar els moments abandonats. Recordo aquell amor mentre el trec de la cartera i el vesteixo ditejant-lo en la distància. 

Recorro hotels, teatres i ponts, aquells indrets on els somnis es tatuen i on l’absència sembra carícies i miratges tan reals com l’amor que s’amaga a la cartera. Tinc el cos ple de costures i no em puc ordenar els cabells. Surto fora dels carrers, em xopo d’aigua, em remullo les ferides que es renoven al present. I retoco les parpelles per mirar de nou al cel. 

La tempesta du la calma i la calma em fa valent. I palpo les cantonades i els racons d’aquesta gent quan de nou trepitjo terra i apareixen amb el vent.