SOCIALITZACIÓ SI O SI

Torno ara del sopar que ens ha aplegat a empresaris i comerciants de la ciutat de Tarragona amb un convidat d’excepció, l’alcalde de Barcelona, Xavier Trias. Ha estat una molt bona estona pel retrobament d’amics i envoltat de moltes cares conegudes. El Jordi Jané (Vicepresident del Congreso de los Diputados) amb qui hi tinc una relació molt especial, regidors de CiU i del PSC a l’ajuntament de Tarragona, l’Albert Ribot (president dels venedors del Mercat Central),  companys empresaris del sector de la comunicació i altres persones que he conegut avui i amb qui, a partir d’ara, podré establir sinergies, col·laboracions, contactes de treball interessants. 

La meva vida social és agitada tot i que em marco uns límits per no assistir cada dia a actes. Amb un parell a la setmana estic content i en certa forma necessito participar d’aquesta activitat pública. Avui, per exemple, he concretat la realització d’un nou curs sobre xarxes socials que impartiré, d’aquí a un parell de setmanes, per un important col·lectiu comercial de la ciutat. Mig centenar d’alumnes a un bon preu per persona. Tot suma i tot fa xarxa. 

Estem obligats tots, vulguem o no, a socialitzar-nos si ens volem considerar persones normals i arribar a grans puguen saludar coneguts pel carrer i tenint treball. Si, ja sé que s’està millor a casa fent allò que ens ve més de gust. Però ser-hi, entre els altres i ampliar l’agenda telefònica i de contactes, és essencial als nostres dies. Ho diuen tots els bons sociòlegs, psicòlegs i antropòlegs. Per alguna cosa serà.

Sopars com els d’avui valen la pena. El món és tan petit o tan gran com nosaltres vulguem. Som els qui hi posem els límits i les fronteres. 

Les dues fotos són del sopar d’aquesta nit.