EL CAPELLÀ QUE BUSCAVA UN LLORO QUE NO CANTÉS LA MARSELLESA

Havent viscut dues situacions curioses el mateix dia, ahir dilluns, us explicaré els dos casos i les coincidències que els hi he cercat. Al migdia, mentre feia un cafè a la Plaça de la Font vaig gaudir d’un concert d’un lloro que, tancat en una gàbia minúscula, va xiular “La Marsellesa” sense equivocar-se en cap nota.

Més tard, al migdia i quan anava cap a casa, un capellà jove que conduïa un cotxe humil, em va preguntar com arribar al Media Markt. El vaig acompanyar a la sortida de la Nacional 340 i allí li vaig indicar com arribar-hi. Abans de marxar i agrair-me el detall de guiar-lo, em va preguntar si aquest centre comercial estaria obert tot afegint que havia de comprar un aparell de música per la parròquia perquè treballa amb nens petits amb deficiències i utilitza cd’s per fer la classe.

En la seva argumentació del perquè de la compra he trobat les respostes, els nexes en comú i les coincidències. El lloro, engabiat en un espai que no li correspon, preconitzava la seva llibertat xiulant una proclama de la rebel·lió tan evident com “La Marsellesa”. I el capellà, ple de llibertat per fer allò que ha triat i que és ajudar als altres, buscava “un lloro” dels que regalen música.

Propera al centre comercial de Les Gavarres, on hi ha Media Markt, hi trobareu una rotonda on la gent va començar a abandonar-hi els seus animals de companyia. Primer eren gossets, després gatets i darrerament també hi ha tortugues i aus exòtiques que passen el dia volant per la zona però mengen allí, a la rotonda, perquè molts ciutadans els duen menjar.

L’amo del lloro no deu estar massa “catòlic” per tenir a la pobre bestiola tancada en una gàbia tan petita, al capellà perdut me'l vaig trobar quasi davant d’un bar de Bonavista que es diu “Paraíso” i el vaig guiar a una zona on hi havia “lloros” de tot tipus. Tot anava lligat però amb un cert desordre. Coses de la vida.