FAMOSOS I MORTS

Arribar als famosos costa. Ara que ha mort García Márquez hi ha un clar exemple de personal que diu haver-lo conegut o haver-lo contactat. El mateix personal que creient-se, les seves mentides, es creu capacitat, ara que el mort ja està fred, a haver tingut abans el privilegi de fer de mitjancer per altres persones que volien conèixer al difunt. 

Els periodistes ho tenim més fàcil tot i que, amb tot,  costa arribar al moment de mantenir una conversa, i sempre és mínima, amb certes persones que passen a formar part de la història mundial. Pel fet d’haver conegut a una persona famosa en una recepció, en una entrega de premis o en un concert, i haver-hi creuat una mirada i quatre paraules (o sense parlar-hi dient jo vaig estar allí quan ell també hi era), no es pot dir que un era amic del famós que sigui.

Bé. Si que es pot. Però aquests que ho fan són els “yoyoistes” que fan del seu món bàsic la seva vida diària. I s’alimenten d’ombres de les ombres de les engrunes. Mal personal. 

Jo mateix podria dir que vaig conèixer a Garcia Márquez perquè fa uns anys, va estar de convidat a la festa del “botillo” de Luís del Olmo. I no és el cas. Jo mateix podria dir que vaig conèixer a Garcia Lorca perquè el 1998, quan el centenari del seu naixement, vaig tenir la gosadia d’entrevistar a la seva germana. Jo mateix podria dir que sóc íntim d’Adriano Celentano quan, per sort, vaig coincidir un dia en que Franco Battiato va quedar amb ell i, junts, varem fer tres vermutets per acabant dient-nos, entre tots  i a la vegada (fruit del vermut), que ens estimàvem. I així, vint casos més. I jo,de nou jo, podria recordar que he entrevistat a Mike Oldfield, Jean Michel Jarre, a Pink Floyd i he pres canyes amb Yan Tiersen...

Quina mania hi ha  per part d’alguns, en dir que són amics dels famosos quan no ho són? Perquè han de magnificar als morts quan tothom parla d’ells i alguns ens volen dir que ells senten més pena que la resta de mortals? Perquè tots els morts segueixen sent bons?

Arribar als famosos costa però no deixen de ser persones com nosaltres que han pogut aprofitar millor el seu talent i les seves virtuts. Si us plau, no fem demagògia amb els morts. Narcisistes, yoyoistes, egocèntrics i egoistes... deixeu els vostres discursets. Us fareu un favor..