L’ART DE PERDRE

Com diu la poeta Elisabeth Bishop, l’art de perdre es domina fàcilment i hi ha tantes coses decidides a perdre’s que la seva pèrdua no és cap desastre. 

De fet, tots perdem un dia cada dia. Perdem cert temps amb segons què i perdem emocions molt properes, objectes quotidians, el cap per amor, les llàgrimes per soledat. I perdem aromes de cases que deixem enrere, olors de pells amades que reposaven a les parets de la cambra, carrers que ja no trepitgem, les gotes de pluja que toquen als altres.

Perdem ciutats, persones i els seus paisatges. La pell en cada gest i l’aire que s’escapa a un pam del nostre nas, i els noms de totes les persones que no hem conegut i en haguessin estat properes, el tacte de les seves mans i la dolçor dels seus rostres. Tots perdem alguna cosa en l’art de viure. I no és, en cap moment, una pèrdua real ni cap desastre. 

Avui la cançó que acompanya el text irradia alegria i positivitat. La canta Ana Moura i es diu “Desfado”. Diu, un fragment de la lletra: El destí vol que no cregui en el destí, el meu fado es no tenir fado. Ai quina tristesa, en la meva alegria i quina alegria aquesta gran tristesa... i com trobo a faltar trobar a faltar...