HÒSTIES XINESES




Llegeixo molt sorprès que els xinesos, experts en fabricar tot allò ja existent però a preus més barats, estan amenaçant el principal negocis d’alguns convents del monges carmelites. Fins ara, les religioses eren les encarregades d’elaborar les típiques hòsties que es donen a les misses i a altres rituals de l’església. Elles fan tot el procés amb la màxima qualitat. Des dels batuts de farina fins a l’enfornat de les hòsties. 

Però, tot i els esforços que se’ls demanen perquè rebaixin el seu preu, les germanes carmelites descalces asseguren que no poden compatir amb l’economia xinesa que ofereix hòsties més barates ni amb un altre fet tant evident com és la davallada dels feligresos a les esglésies. Déu perd clients, persones assídues, i els qui van a combregar per a rebre una bona hòstia, s’han de conformar amb una hòstia barata. 

Els convents que fa un parell d’anys fabricaven entre 25 i 30.000 hòsties diàries, ara arriben justet a les 10.000. Tenen clar que només un miracle les traurà del problema i que els seus ingressos van camí a la bancarrota. Sincerament, deixant a banda el meu ateisme, sap greu que certes tradicions es perdin i que s’opti pel preu abans que en la qualitat.



On hi hagi una bona hòstia d’una monja espanyola, que no s’hi posi cap hòstia xinesa.

Comentaris

Magnolia. ha dit…


Quqn jo era petita y vivia al al Barri de Santa Teresa teniam tres tradicions tots els marrecs del barri que ens divertia molt. Al temps que alimentaba, anar al carrer de La Lleona al obrador de la pasteleris Miquel a buscar la molsa del meló i la sindria que ells en feien servi la pell per fer confitura i la molsa la donaban, la segona, anar a l´obrador del Peio que ere el neuler mes bo de la provincia y esperabam que algun barquillo o neula sortis malament per que ens la dones i cruspirnosla(no tenia preu)i la tercera anar al carrer dde La Amargura al Convent de las Carmelitas, ellas feien las Ostias per Consagrar per tot Reus i els retalls que sobraven al tallarlas s´hen deien "pa d´Angel " i ens el donaban, tot artesanal, no se jo las "ostias " xinesas com seran, pero jo no ,´hen fiaria masa.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA