DIARI DELS CANVIS: FLORS NOVES




@sended bya android El temps és generós amb els meus ulls. El camí nou que ara faig em mostra margarides de colors nascudes fa ben poc als marges que travesso. Ja no hi ha flors blanques marcides ni tristesa al seu voltant. Ara omplo la mirada del taronja que vol camps i del verd que pastura als prats, del blau que habita al cel i un altre blau que es regalima fins el Brugent sempre tímid que s’escorre vorada avall. 

Són les flors les que dibuixen la ruta cap a enlloc aquest migdia. I són els seus colors, que ara canvien, els qui fan pastura davant meu fins que arribo a l’espai on tot és just i necessari. Abans, la condemna del llast que no entenia. Ara, la buidor agradable a les meves mans que m’insinua l’instant precís i ple de llibertats.

Comentaris

Anònim ha dit…
Et veig imparable amb les paraules. Et veig de primera. I estic contenta que així sigui.
Oscar Ramírez ha dit…
Anònima, no sé qui ets però m'agraden les teves paraules més que les meves. No sé si la definició és imparable però en tot cas estic, com dius, de primera. Amb els ulls oberts tot es veu molt més clar.
Anònim ha dit…
Si et dic Ebre entendrás qui sóc.
Oscar Ramírez ha dit…
Si em dius Ebre ja ho sé. Et truco en una estona.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS