A LES LLIBRETES DE LES ESCALES


M'assec al primer esglaó de les escales que van del menjador a la terrassa de baix. Les meves plantes - joves, tendres i plenes de vida - em fan una companyia molt especial. Tenen totes molts pocs dies, com jo. Demanen aire, necessiten que se les mirin, com tots.

Al costat de les plantes, hi deixo quaderns plens de notes. Els obro, amb calma i moltes ganes, un per un. Són els blocs on aquestes últimes setmanes he anat abocant pensaments, idees, emocions i sentiments que després, només en alguns casos, s'han convertit en el Diari de la pell d'aquest blog que ara llegiu.

Hi ha, en aquests quaderns que ara repasso i remiro, la meva plena essència personal esbossada en paraules, les meves vestidures esmicolades en síl·labes. Hi sóc jo perquè m'hi he buidat de ple.

A cada pàgina hi ha un rostre o un paisatge, un racó o un espai de memòria. En cada text hi ha engrunes i ditades, tinta emocional, la rugositat del moment i la tendresa de la trobada entre el llapis i les corbes atrevides de totes les lletres que em surten del cap. Ara les ordeno i les sumo a tots els altres textos escrits a l'ordinador. Les acullo, les estimo i posseeixo de nou. I m'agrada.
Com també m'agrada pensar, finalment, en un fet. Les coses que no passen queden enquistades als nostres anhels desitjant obrir-se camí i tocar la vida per un extrem, com els arbres toquen la seva ombra. Les coses que no passen perquè no volem que passin o no sabem que passaria si finalment passessin, acaben passant perquè elles volen.

Comentaris

Magnolia. ha dit…

El recull de paraulas final es com un trencaclosques , amb saviessa , i a mes divertit, salutacions i un petonet.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS