L’AMAGATALL DE LES HORES


Vaig enllestint, crec, aquell hàbit que tenia de deixar-li al seu abast tots els meus dies. La rutina de canviar els bons moments per agonies me l’he tret del pensament. Ja no estimo a qui s’allunya, ja no importa si ho entenc. 

Ara trio cada dia què li passa al meu entorn, decideixo qui menteix i qui juga la partida. Ara llenço per la borda aquells mots que em semblen vells. Ara m’hi jugo la vida, ara m’hi deixo la pell. 

Fatum Fatis ego perea (Que es faci el destí encara que jo mori) 


La imatge és el fragment d'un fresc pintat en una paret d'un palauet vell (i bell) mig abandonat en un racó de la França interior.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS