19 de novembre 2014



Un text escrit fa pocs dies en un d'aquells exercicis d'instrospecció que faig. Recentment em surten molt bé, com mai.

Fa uns mesos que el cor em dicta els dies i el camí, que no dic a la nit si m’ha dolgut el dia, que enganyo al cap si m’he perdut i no trobo el sentit de la tornada. 

Fa uns mesos que sostinc el vol per veure les petjades que escolto i que no arriben, que amago el frec a frec amb certes llunyanies, que em sap greu una distància que no ploro.  

Fa ben poc que intento una sortida que no té ni cap ni peus, que intento fer-te veure allò que tu no veus. Fa tot just ara un moment, que cercant motius per viure m’has vingut al pensament.

6 Responses so far.

  1. cantireta says:

    Sisplau, digues a la musa o a qui sigui que no deixi de dictar-te. Ho fa molt bé.

    :-)*

  2. Pere Sans says:

    Com sempre, sorprenent.

  3. M'has de permetre que et digui, amb el cor a la mà, que els ensurts et senten bé. Has millorat i molt aquesta darrers mesos. Ara que ens permets de nou dir-te les coses de manera pública, em ve de gust dir-ho.

  4. Ramon says:

    Bo, boníssim!

  5. Anònim says:

    Un escrit per escoltar acompanyat de bona música. Hauries d'aconsellar-nos una canço per cada text.

    M.H

  6. Roger S says:

    Òscar! ja m'havien dit que de nou publicaves opinions del teu públic. La meva enhorabona. Els qui et seguim hem d'estar cofois.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -