EL GEST PER LA VIDA
Mentre passejava aquesta tarda prop de casa he pensat allò que ara escric:
Observo els forats del vent xiulant entre les
branques d’un arbre. I penso que... a
tot amor li sorgeix la seva absència, a tot dolor li arriba el seu moment. I tota vida té un turment.
La bellesa apaga certs somriures i la pau mai
és completa, el mar sempre amaga una part d’ell i els turons enganyen en
alçada.
Res es compleix com ho somiaves i cap dia
sabràs del tot qui ets. I si veus que tot tremola, que les coses no van bé, que
la vida no t’agrada... només tu pots fer aquell gest.
A propòsit d’aquest pensament, demà compartiré
una reflexió que he fet aquesta tarda al Facebook i que ha donat molt de si entre
les amistats al meu perfil. Com molts d’ells m’han demanat que amplií la
reflexió i la faci pública al blog, compliré el compromís.
Comentaris