EL GEST PER LA VIDA




Mentre passejava aquesta tarda prop de casa he pensat allò que ara escric:

Observo els forats del vent xiulant entre les branques d’un arbre.  I penso que... a tot amor li sorgeix la seva absència, a tot dolor li arriba el seu moment.  I tota vida té un turment. 

La bellesa apaga certs somriures i la pau mai és completa, el mar sempre amaga una part d’ell i els turons enganyen en alçada. 

Res es compleix com ho somiaves i cap dia sabràs del tot qui ets. I si veus que tot tremola, que les coses no van bé, que la vida no t’agrada... només tu pots fer aquell gest.

A propòsit d’aquest pensament, demà compartiré una reflexió que he fet aquesta tarda al Facebook i que ha donat molt de si entre les amistats al meu perfil. Com molts d’ells m’han demanat que amplií la reflexió i la faci pública al blog, compliré el compromís.

Comentaris

Roger ha dit…
Crack, quan sigui gran vull ser com tu. Una abraçada Òscar.

Entrades populars d'aquest blog

TRES POEMES ERÒTICS

100 JOCS, 2 ANYS, 1 TIBAU.

PARAULES I SO, DOS GENIS JUNTS