BIKIMEL


El moviment de la soledat es infinitodireccional, però si ningú m'impulsa em quedaré aquí quieta per sempre. Sóc tan lliure, tinc tantes opcions que no se cap a on tirar… A vegades necessitem un impuls.

Aquest és un text per a la reflexió d’un dels temes que tantes vegades he comentat i que avui té un nom concret, el d’una persona. Perquè és, a més, un fragment d’un dels temes que composen un dels dos discos de la Bikimel, una cantautora barcelonina que he descobert casualment. El seu projecte musical i creatiu aporta novetat, poesia, paisatge, ànima i espiritualitat metafísica.  

Bikimel experimenta amb els sons, amb tots, combinant la natura real i la que generen els instruments. Apassiona les oïdes de l’espectador amb el clima que crea, amb la imatge que et dibuixa mentalment vulguis o no. Hi ha un altre fragment que m’ha fet treballar de valent les emocions:

S'allarga l'estiu, com el matí dins aquest niu, punxes de llum creuen el vitrall rústic clavant-me i ensorrant-me en aquest jaç... En pau, en silenci, de res em sento capaç.

Senzillament anímicament poètic.  La Bikimel té dos discos enregistrats i ben diferents. A mi, personalment, el segon m’agrada més que el primer. Qüestió de gustos, de com tinguem l’ànima i com ens treballi el nostre esperit interior. Hi ha però, al primer disc, una cançó que m’ha agradat especialment i que diu així:

Pau, on és la pau;
fam, i qui té fam;
cas, ningú fa cas,
tots buits, però plens d'afany,
…i cas, ningú fa cas.

Vius i no et desvius;
fas i et desfan;
caus i ningú es gira;
hi ha foc i ningú crida;
hi ha un cel i ningú el mira!
…I cas, ningú en fa cas.

I tant, ningú fa tant,
però proven sort amb el lament si amb això n'hi ha prou,
i cas, ningú fa cas,
i mal, ningú fa mal, però tothom s'ensorra.

I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.
I tant, ningú fa tant,
però proven sort amb el lament si amb això n'hi ha prou,
i cas, ningú fa cas,
i mal, ningú fa mal, però tothom s'ensorra.

I... cas, ningú fa cas de l'al·ludit fracàs,
però se'ls miren ben atents per parlar-ne amb els demés.
Per tant, ningú fa tant.

Comentaris

Jaume ha dit…
que bona que és aquesta noia.
Sara ha dit…
Gràcies per desobrir-la. M'agrada i molt.
Marta Guivernau ha dit…
Els textos són rics i cultes, no les cançons de sempre i això és diu molt d'ella. Ens has descobert un nou valor de la música catalana. L'escoltaré molt més a fons.
xavi ha dit…
A veure quan fas un concert per Barna!
M'agrades molt, tincs els discs i videos teus .

Sòc un bon fan teu. Petonassos
xavi ha dit…
La teva veu i com la modules m'agrada molt, és molt personal i diferent del panorama català, com toques el piano i la guitarra. Ets una artistassa!!

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS