DAVANT LA TOUR EIFFEL
Davant de la Tour Eiffel:
Se'm nuen les arrels i s'extingeix el poc que duia sense que res avisi
que acabo de començar el final. Res avisa que se'm muden del cos el
costum, la tristor i el cansament. Res avisa que busco llum amb les mans
plenes i que en aquest punt de la vida el mal verb és ja un passat.
Espero que cedeixi el temps, que l'impuls de tenir-te sigui a tocar
d'ara i s'esqueixi per sempre el nostre mal oratge.
Sempre ens quedarà París.
Comentaris
Quina sort que et quedi París. A mi me queden les faltes ;-)