04 de novembre 2014


Davant de la Tour Eiffel:

Se'm nuen les arrels i s'extingeix el poc que duia sense que res avisi que acabo de començar el final. Res avisa que se'm muden del cos el costum, la tristor i el cansament. Res avisa que busco llum amb les mans plenes i que en aquest punt de la vida el mal verb és ja un passat. Espero que cedeixi el temps, que l'impuls de tenir-te sigui a tocar d'ara i s'esqueixi per sempre el nostre mal oratge.
Sempre ens quedarà París. 

One Response so far.

  1. cantireta says:

    Tinc el cap ple de pardals gramaticals. Si els foragito, m'aprendria de memòria els teus textos. Preciosos.

    Quina sort que et quedi París. A mi me queden les faltes ;-)

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -