SI MARXO ARA
Aquest escrit és del 3 de juny d'enguany, del primer dia que vaig poder escriure després de l'infart del 31 de maig. Està creat a l'habitació 826 del Joan XXIII (bon nom per una novel·la). A l'hospital hi vaig fer desenes de textos. Ara els estic rellegint. Alguns els vull compartir.
SI MARXO ARA
Queden els espais de quan vas fer l'evasió. Hi ha encara vida en la foscor i un somni dolç que no troba on brillar. Marxo no sé on, enamorat d'allò que es va perdent, sense conèixer què vindrà ni on paren els indrets més llunyans ara que sóc a prop de tots ells.
No oblidaré tanta bellesa ni la meravella que la va commoure, la servitud de la companyia i els hàbits de cada passatger que he vist, com jo, estimant allò que es va perdent. Caic, suaument, refugiat a la malenconia i als racons de la soledat.
Comentaris
Un nus a la gola. Un niu de paraules al cor.
petonets