20 de novembre 2014



Quan notis que t’arriben els racons on amagaves les tristeses, quan res et cridi en aquell espai on t’han estimat, quan la mirada torni de lluny i buida, fes-m’ho saber. 

Quan plogui i no juguis a posar-te la pluja a les butxaques, vagis pel carrer i sigui tard als racons més coneguts, i les cantonades no esperin res de tu... fes-m’ho saber.   

Quan l’art de caminar sense rumb et porti al racó de les coses refusades i dels gestos que no van valer la pena. Quan et trafiqui la memòria dels noms oblidats i les rancúnies del dolor, i s’ocultin les tendreses mai donades... fes-m’ho saber i esperem. 

Tornaré a veure’t i em tindràs, cosint cançons,  en un dels balcons de la nit, a la casa amb llum del final del passeig del teu rostre. 

Foto: un arbre en un bosc de la Borgonya. Setembre del 2014.

5 Responses so far.

  1. Hi ha un fragment deliciós on dius: "Quan plogui i no juguis a posar-te la pluja a les butxaques."
    On et neix tanta creativitat Òscar?

  2. Pere Sans says:

    Bell, com quasi cada dia. Ens acostumes malament amb les paraules i llavors sortim al carrer i no les escoltem pas. Gràcies per seguir.

  3. Anònim says:

    Óscar, soy Enrique.
    ¿para cuando tu próximo libro?

  4. Ramon (Cambrils) says:

    La proposta feta ahir de que ens diguis quina cançó va amb cada text teu segueix en peu. Pensa-hi!!!

  5. XSA says:

    Ets un crak nen,, l'amo de les xarxes...

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -