Header Ads

UN NOU VIATGE ALS NÚVOLS



Sí, ho he tornat a fer. He tornat a veure “Més enllà dels núvols”, la pel·lícula de Wim Wenders i Michelangelo Antonioni que tant m’apassiona. L’últim cop que la vaig veure ho vaig fer acompanyat però a la poca estona de començar em vaig quedar sol veient-la. Aquest diumenge també l’he vist acompanyat però qui seia al meu costat l’ha mirat atentament fins el final. Plegats, hem assaborit aquesta obra, els arguments, les pauses i els silencis però, sobretot, els diàlegs de totes les escenes.

La pel·lícula és plena de perles, de petites frases que acaben sent grans als nostre pensament, dosis breus que permeten pensar àmpliament en moltes coses. El cinema, com els llibres o la música, és un bon refugi temporal en alguns moments del dia, en aquelles estones que ens agrada estar sols, que hem d’estar sols.

En una escena concreta, es produeix aquest diàleg:
 
Ella: Últimamente me he preguntado por qué tengo tanta necesidad de oir palabras. Ya no se habla.
Ell: Los ojos están de moda. La palabras verdaderas se encierran adentro.
Ella: Saca algunas fuera
Ell: Yo soy esclavo de tu silencio.

En una altra escena, la conversa és aquesta:

Ella: Corremos de un lado al otro y perdemos nuestras almas. Deberíamos esperarlas.
Ell: ¿Para qué?
Ella: Para hacer todo lo que ahora nos parece inútil.

Les quatre parts de la pel·lícula tenen un paral·lelisme i nexe comú. En la primera, dos joves amants perden l’oportunitat d’estar junts i se’n penedeixen constantment. En la segona, els dos protagonistes comencen sols i es persegueixen amb gestos i mirades fins que acaben junts. En la tercera, els enganyats per les seves parelles decideixen ajuntar-se i els qui han enganyat es queden sols. En la quarta, l’enamorat es queda sense ella perquè ella ja està enamorada però de Déu. I es fa monja.  

3 comentaris

Anònim ha dit...

¿La has visto otra vez? Sabiendo los motivos por los que la ves cuando la ves, no sé si es bueno o malo que digas que la hayas visto otra vez. Y perdona el juego de palabras. Hacía falta.

Alejandro

Jaume ha dit...

No l'aconsegueixo trobar a enlloc i em sap molt greu perquè sempre ens la comentes. Si saps la forma d'aconseguir-la, diga-ho si us plau.

Marta Guivernau ha dit...

Ara que parles de núvols, tens previst presentar Cafè Nuage algun dia? És un llibre que em va semblar molt interessant i caldria que en parlessis públicament si no ho has fet encara. Com sempre ens informes de tot i mai n'has parlat, dedueixo que és un llibre sense presentació.

Amb la tecnologia de Blogger.