26 de novembre 2014



Faig versos que són per sentir-te més a prop, al costat del meu costat, esperant la veu, necessitant la imatge, desitjant l’hàbit de dir-te el teu nom a cau de la teva orella. 

Passo nits senceres despert per no perdre el temps de pensar-te, per poder demanar-te que et quedis si hi ets, evitant el mal que fa el gest de veure’t marxar. 

Si no et trobo al costat del meu costat, si no escolto la veu, ni veig la imatge i no puc dir-te el nom, mudo la pell i evito el peregrinatge del silenci que serà la mort certa.

3 Responses so far.

  1. cantireta says:

    Muda't de mots. És l'abillament més elegant, el que millor t'escau.

    Fantàstic...

  2. Quina delicia més deliciosa llegir-te de bon matí i veure que segueixes tant vital. El text d'avui, com el d'altres dies però avui més, és música feta amb paraules.

  3. Anònim says:

    Què vols que et digui pajaruu!
    Quan presentaràs un llibre nou? que ens tens secs.

    Anton

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -