Header Ads

MOSSÈN DALLONSES


Hi ha actes especials, d’aquells que et reconforten a més de nodrir-te cultural i socialment. La presentació del llibre homenatge a Mossèn Carles Macaya, que es va fer aquest dijous al vespre a l’Orfeó Reusenc, és un clar exemple d’aquest exercici sociocultural i d’agricultura mental que us dic. El llibre, escrit pel Pep Macaya que és nebot del mossèn i editat per Silva Editorial, és la millor manera de recordar una vida agitada, plena, activa i sovint no massa fàcil d’una persona que sempre es va donar als altres amb un caràcter certament especial. 

Mossèn Macaya, rebatejat com a Mossèn Dallonses per l’autor del llibre, és un d’aquells reusencs que han hagut d’existir per aconseguir que la ciutat sigui com és i tingui l’actual idiosincràsia. El Pep Macaya ha treballat dos anys i mig, amb l’ajut de la Natàlia que és la vídua de Mossèn Macaya,  tot recollint testimonis de gent que el va conèixer, el va viure i el va gaudir. 


Mossèn Dallonses va ser vicari de la parròquia de Crist Rei de Reus i més tard va ser traslladat al barri Fortuny de Reus i posteriorment al barri Montserrat. Va impulsar la creació de l’Escolania de Cantaires, la de l’Home dels Nassos, festivals de música, fires per recaptar diners per als més necessitats, va ser un dels fundadors de la Banda de Cornetes i timbals de la Mare de Déu de Misericòrdia i l’ànima mater dels Retaules Vivents que es representen cada any per Nadal.  

El 1970 es va casar amb la Natàlia Elias i va tenir quatre fills. Es va treure el títol de mestre i com que no trobava fenia enlloc, ja que en moltes escoles no l’admetien per ser un capellà casat, va haver d’espavilar-se amb enginy i coratge. 

El gener del 2011 va morir d’un infart, de manera sobtada. I aquest dijous, la presentació del llibre que l’homenatja ha estat el colofó final a una vida intensa i a una memòria col·lectiva que es prolongarà molts anys. A l’escenari de l’Orfeó Reusenc hi van pujar moltes persones que el van conèixer en diferents etapes i èpoques. Uns, com el regidor Quim Sorio o el popular Anton Tapias, havien estat escolanets seus. Altres, com l’exalcalde de Reus, Josep Abelló, el van “patir” cada vegada que Mossèn Macaya anava als seus despatxos per demanar ajudes per les seves activitats. L’acte el va tancar l’actual Alcalde de Reus, Carles Pellicer, i el va presentar el periodista Josep Baiges. 

Al principi de l'acte va actuar la Banda de Cornetes i timbals de la Mare de Déu de Misericòrdia i més tard la Coral de l'Escola Alberich i Casas. La banda sonora la va posar amb el seu violí el bon amic Xavier Macaya, músic multi-instrumentista i nebot de Mossèn Macaya. Les fotos que poso són de les actuacions i les podeu ampliar fent un clic sobre elles.   

GRÀCIES MOSSÈN MACAYA

Aprofito aquest escrit per explicar la meva relació amb Mossèn Macaya perquè va ser breu però intensa. Quan un servidor estava acabant el servei militar, l’any 1991, el Carles Macaya, fill del mossèn i company de la mili, em va comentar que el seu pare treballava al departament comercial de Ràdio Mar (que més tard va passar a dir-se Cadena 13 i Cadena Nova). Vaig anar a parlar amb Mossèn Macaya i acabat el servei militar un servidor va començar a col·laborar a la ràdio gràcies a ell. Allí, a la Plaça del Mercadal de Reus, vaig iniciar la meva trajectòria pel periodisme que encara dura.  Gràcies Mossèn Macaya!.

2 comentaris

Marta Guivernau ha dit...

Tal i com parles de la història d'aquest mossèn, la seva vida debia ser molt interessant. I la teva, com sempre, plena de vivències Òscar.

Ramon ha dit...

No coneixia a Mossen Dallonses però deunidó pel que expliques. Quina persona més interessant.

Amb la tecnologia de Blogger.