11 de novembre 2014



Aquest escrit té data del 23 de setembre, en plena època del Diari de la Pell.
En un menjador, dues butaques, música de Cohen, penombra i fum d’una cigarreta. I l’escena:

Assegut al seu costat, ell li escriu paraules d’amor a totes les costures del seu cos. Repassa les traçades ditejant, amb el desig de trobar quan abans les vocals més sonores, pel plaer del gemec que farà ella amb la sensual carícia de tota la mà agafant la paraula sencera.  

A glopades, es beurà l’alè que es regalarà amb els sentits. I absorbirà, xuclant síl·labes de mugró a mugró, tots els mots que escriu un cos que es desdibuixa amb l’amor. A les palpentes, el palmell de la mà fregarà les cames i els malucs fent poesia. I el rostre d’ella escriurà la tornada d’una cançó que tot just comença i empra notes molt dolces. 

No hi haurà més fugides més enllà dels núvols.

No És Un Somni. 


One Response so far.

  1. cantireta says:

    No hi ha dret... la Nuage aquesta te té "el seso sorbido" :-D

    Wow!!

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -