22 de novembre 2014



21 de setembre del 2014. Clermont Ferrand. 

Tot pintant cares a les pedres del riu que he agafat amb les dues nenes del Jean, he pensat en altres coses. Havent-te imaginat amb totes les formes i postures, he conclòs i crec que amb encert, que si fossis un animalet, series un espiadimonis. 

ESPIADIMONIS

Fas la dansa del brot de la incertesa trencant-me el tapís de les llunyanies. Vens marxant i arribes neta de silencis i amb ferides. Reposes. Al palmell de la mà destre m’hi dibuixes els costums i els destins. Em voles a la galta, et guaito, t’amagues, em llepes, et beso.

I em dius, a cau d’orella, que la vida és el racó de les paraules que diuen sempre el mateix. T’ho nego. La vida és el succés que passa i que es perd, que estima el camí ple de matinades, que és un joc de cafè i petons, de pauses i mirades. La vida són versos propers, al costat del meu costat. 

Si fas de nou la dansa, vols que fem junts el camí?  

Posdata: Tots els textos que s'escriuen tenen un perquè, un motiu i un destinatari. Quan els escrius no saps quan arribaran ni en quina forma. Però tots arriben.  

4 Responses so far.

  1. cantireta says:

    Em fas somriure. Tens raó. Tard o d'hora tot arriba, a qui pertoca.

    Bon diumenge!

  2. Quina sort ser Nuage amb les paraules que li regales i els sentiments que hi poses. De tots els teus escrits, els dedicats a Nuage són sempre els més bells. I mira que tots ho són en conjunt. Bon dissabte Òscar.

  3. Mónica says:

    joer Óscar! yo quiero que me dediques uno de tus escritos como éste. Sí, ya sé que no puede ser pero de ilusión también se vive y desvive. Besito.

  4. Anònim says:

    Sensualment enigmàtic pajaru.

    Anton

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -