Header Ads

ESPIADIMONIS



21 de setembre del 2014. Clermont Ferrand. 

Tot pintant cares a les pedres del riu que he agafat amb les dues nenes del Jean, he pensat en altres coses. Havent-te imaginat amb totes les formes i postures, he conclòs i crec que amb encert, que si fossis un animalet, series un espiadimonis. 

ESPIADIMONIS

Fas la dansa del brot de la incertesa trencant-me el tapís de les llunyanies. Vens marxant i arribes neta de silencis i amb ferides. Reposes. Al palmell de la mà destre m’hi dibuixes els costums i els destins. Em voles a la galta, et guaito, t’amagues, em llepes, et beso.

I em dius, a cau d’orella, que la vida és el racó de les paraules que diuen sempre el mateix. T’ho nego. La vida és el succés que passa i que es perd, que estima el camí ple de matinades, que és un joc de cafè i petons, de pauses i mirades. La vida són versos propers, al costat del meu costat. 

Si fas de nou la dansa, vols que fem junts el camí?  

Posdata: Tots els textos que s'escriuen tenen un perquè, un motiu i un destinatari. Quan els escrius no saps quan arribaran ni en quina forma. Però tots arriben.  

4 comentaris

cantireta ha dit...

Em fas somriure. Tens raó. Tard o d'hora tot arriba, a qui pertoca.

Bon diumenge!

Marta Guivernau ha dit...

Quina sort ser Nuage amb les paraules que li regales i els sentiments que hi poses. De tots els teus escrits, els dedicats a Nuage són sempre els més bells. I mira que tots ho són en conjunt. Bon dissabte Òscar.

Mónica ha dit...

joer Óscar! yo quiero que me dediques uno de tus escritos como éste. Sí, ya sé que no puede ser pero de ilusión también se vive y desvive. Besito.

Anònim ha dit...

Sensualment enigmàtic pajaru.

Anton

Amb la tecnologia de Blogger.