DESAPARÈIXER
Aquest text és del 25 d’octubre. A Paris,
aeroport Charles de Gaulle. Té postdata final.
Hi ha un moment en que toca desaparèixer,
perdre de vista el teu davant i topar amb noves vistes. I hi ha un altre moment
en que toca tornar, recuperar les essències i mirar amb uns nous ulls. Tot
plegat em dóna per escriure ara:
Arribar a tu, dient la paraula mai
pronunciada, creuant la distància que mai vaig saber travessar. I veure com et lliures,
com m’ocupes tantes nits i cada dia. Refer camins que se’n van i mirar com s’allunyen
els records. Perquè ja no vivim d’ells, perquè avui ens petoneja l’ara i
recuperem, tan sols, l’art d’acaronar-nos i reconstruir l’amor que sempre ha
existit.
Postdata: Amb
les fugides sempre hi guanyen qui camina
endavant i qui no camina enrere, qui torna i qui ha esperat foragitant passos
erronis del passat. Al final, una fugida que toca és un retorn que s’espera.
Comentaris