15 de novembre 2014



Aquest text és del 25 d’octubre. A Paris, aeroport Charles de Gaulle. Té postdata final. 

Hi ha un moment en que toca desaparèixer, perdre de vista el teu davant i topar amb noves vistes. I hi ha un altre moment en que toca tornar, recuperar les essències i mirar amb uns nous ulls. Tot plegat em dóna per escriure ara:

Arribar a tu, dient la paraula mai pronunciada, creuant la distància que mai vaig saber travessar. I veure com et lliures, com m’ocupes tantes nits i cada dia. Refer camins que se’n van i mirar com s’allunyen els records. Perquè ja no vivim d’ells, perquè avui ens petoneja l’ara i recuperem, tan sols, l’art d’acaronar-nos i reconstruir l’amor que sempre ha existit. 

Postdata:  Amb les fugides  sempre hi guanyen qui camina endavant i qui no camina enrere, qui torna i qui ha esperat foragitant passos erronis del passat. Al final, una fugida que toca és un retorn que s’espera. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -