EL CANT DELS DERVIXOS
No em canso de rellegir a certs autors que, en
moments de desorientació personal o de necessitat anímica, em donen la dosi
necessària i se’m regalen de nou a les oïdes, als ulls i al cor. Aquesta
setmana l’he encetada recordant apassionadament els contes dels dervixos i les
històries sufís explicades pel
meravellós Idries Shah o pel mestre Yamal Od-Din Rumi.
Fa anys, quan vaig descobrir el sufisme
gràcies al bon amic Franco Battiato, recordo que una part de la meva vida va
canviar. Com a mínim, en la forma de fer i pensar però, sobretot, en la manera
d’enfocar les situacions quotidianes i de focalitzar els problemes i les seves
solucions.
Ara, cada cop que rellegeixo aquests llibres
que avui us mostro a la foto (i molts altres de l’estil que tinc a les
prestatgeries), puc cercar la faula i el conte perfecte per cada ocasió. És com
una mena de recerca dels passatges de la Bíblia però per ateus com jo. Perquè
no crec pas en Déu però si confio en la saviesa i els coneixements que els
homes i les dones reals ens han anat deixant al llarg dels segles.
Els sufís, quan ballen i entren en trànsit,
connecten terra i univers. Descobrir els seus secrets i les seves històries és,
com a mínim a nivell personal, una connexió molt semblant. Perquè llegeixo mentre estic arrelat a
la terra que és al mig d’un univers desconegut. Des de la immobilitat, ballo
tot llegint les notes de les paraules.
Comentaris