ESPIADIMONIS
21 de setembre del 2014. Clermont Ferrand.
Tot pintant cares a les pedres del riu que he
agafat amb les dues nenes del Jean, he pensat en altres coses. Havent-te
imaginat amb totes les formes i postures, he conclòs i crec que amb encert, que
si fossis un animalet, series un espiadimonis.
ESPIADIMONIS
Fas la dansa del brot de la incertesa
trencant-me el tapís de les llunyanies. Vens marxant i arribes neta de silencis
i amb ferides. Reposes. Al palmell de la mà destre m’hi dibuixes els costums i
els destins. Em voles a la galta, et guaito, t’amagues, em llepes, et beso.
I em dius, a cau d’orella, que la vida és el
racó de les paraules que diuen sempre el mateix. T’ho nego. La vida és el
succés que passa i que es perd, que estima el camí ple de matinades, que és un
joc de cafè i petons, de pauses i mirades. La vida són versos propers, al
costat del meu costat.
Si fas de nou la dansa, vols que fem junts el
camí?
Posdata: Tots els textos que s'escriuen tenen un perquè, un motiu i un destinatari. Quan els escrius no saps quan arribaran ni en quina forma. Però tots arriben.
Posdata: Tots els textos que s'escriuen tenen un perquè, un motiu i un destinatari. Quan els escrius no saps quan arribaran ni en quina forma. Però tots arriben.
Comentaris
Bon diumenge!
Anton