L’ART DE CAMINAR



Quan notis que t’arriben els racons on amagaves les tristeses, quan res et cridi en aquell espai on t’han estimat, quan la mirada torni de lluny i buida, fes-m’ho saber. 

Quan plogui i no juguis a posar-te la pluja a les butxaques, vagis pel carrer i sigui tard als racons més coneguts, i les cantonades no esperin res de tu... fes-m’ho saber.   

Quan l’art de caminar sense rumb et porti al racó de les coses refusades i dels gestos que no van valer la pena. Quan et trafiqui la memòria dels noms oblidats i les rancúnies del dolor, i s’ocultin les tendreses mai donades... fes-m’ho saber i esperem. 

Tornaré a veure’t i em tindràs, cosint cançons,  en un dels balcons de la nit, a la casa amb llum del final del passeig del teu rostre. 

Foto: un arbre en un bosc de la Borgonya. Setembre del 2014.

Comentaris

Marta Guivernau ha dit…
Hi ha un fragment deliciós on dius: "Quan plogui i no juguis a posar-te la pluja a les butxaques."
On et neix tanta creativitat Òscar?
Pere Sans ha dit…
Bell, com quasi cada dia. Ens acostumes malament amb les paraules i llavors sortim al carrer i no les escoltem pas. Gràcies per seguir.
Anònim ha dit…
Óscar, soy Enrique.
¿para cuando tu próximo libro?
Ramon (Cambrils) ha dit…
La proposta feta ahir de que ens diguis quina cançó va amb cada text teu segueix en peu. Pensa-hi!!!
XSA ha dit…
Ets un crak nen,, l'amo de les xarxes...

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS