Header Ads

AIGUA I FOC



Text filosòfic escrit mentre esperava, arrepenjat a la cuina, que la cafetera em nodrís amb el cafè de la tarda, tot mirant-me el quadre de la paret.

L'expansió trosseja l'ordre, potencia el caos i comunica el temps. L'eternitat encén l'atzar.

L'ordre inclina el temps cap a l'eternitat. El caos enreda l'atzar cap a l'expansió.

El caos lloa l'eternitat i fa miques el temps de l'ordre. L'atzar és incansable en la seva expansió.

El temps desmillora l'atzar i l'imposa com a ordre. El caos aparenta expansió però fa parella amb l'eternitat.

L'eternitat de la forma és desdita per l'expansió de l'art. Proper el nombre a l'ordre i al temps, el meu atzar fa prevaldre la manufactura del caos dins la forma.

L'atzar retalla l'expansió, poleix l'ordre i dóna forma al caos. La fletxa del temps pinta l'eternitat.

De nou mostro un dels meus quadres, com altres vegades he fet, per acabar de dibuixar aquest post. No recordo quin títol li vaig posar. Espero que us agradi. Podeu ampliar-lo.  

Datat l'any 2006. Mides: 100x80 cts. Tècnica mixta: pintura acrílica, laca de bombetes i Voll Damm tèbia. 
Amb la tecnologia de Blogger.