LA BELLESA DE LA SUPERACIÓ
No cal que us digui, un cop més, que m’encanta fer xarxa, anar ampliant el rol d’amistats i coneixences. Necessito sentir gent a prop malgrat també sigui un amant dels moments en soledat (je ne suis jamais seul avec ma solitude). Gràcies al Shigeru Umebayashi, compositor de grans bandes sonores (llegiu aquí), vaig conèixer en persona a la protagonista d’avui, la Golshifteh Farahani.
La seva història, com totes les nostres vides,
és ben peculiar. Però la seva molt més. La Golshifteh és una actriu iraniana
que viu a Europa ja fa uns anys. Al seu país, sent una adolescent, va patir les
conseqüències del fonamentalisme quan, pels carrers de la seva ciutat, li van
llençar àcid. Per sort, només va patir cremades a les mans però aquell atac li
va canviar la vida i va decidir rebel·lar-se rapant-se el cap al zero,
tapant-se el pit amb una cinta molt cenyida i fent-se dir Amir per poder anar
amb bicicleta amb llibertat, sense que l’apedreguessin, violessin o cremessin
amb àcid de nou. Si l’haguessin descobert, l’haguessin condemnat a mort.
Quan va poder, va marxar del seu país per anar
a parar a Europa on la seva carrera al cinema ha anat funcionant i, sobretot,
on ha tingut totes les llibertats i cap més atemptat a la seva persona. Al 2008
va tenir un interessant paper a Red de mentiras, dirigida per Ridley Scott i
protagonitzada per Leonardo di Caprio. A mi, personalment, m’encanta el paper
que fa a A propósito de Elly, de l’Ashgar Farhadi. Alguns la qualifiquen com la “Elisabeth
Taylor iraní” i altres la comparen a la Brigitte Bardot.
Fa un any que el regim iranià la va desterrar
oficialment del seu país, al qual no pot tornar, després que la Golshifteh
sortís quasi nua a la revista Le Figaro Madame. Ara, amb 31 anys, viu amb l’actor
francès Louis Garrel, excunyat de la Carla Bruni. A més de ser una excel·lent
actriu i una gran lluitadora pels drets de les persones, ella té altres virtuts
com l’art de tocar el hang, un instrument de percussió que captiva amb els seus
sons més que el cant de les sirenes.
El Shigeru ja havia advertit que la Golshifteh
és una mestre tocant-lo. I ara, perquè avui tenia ganes de compartir-ho, vull que
la gaudiu veient-la i escoltant-la. El vídeo té uns pocs anyets, uns quatre.
Comentaris