TEMPS D'ERRORS



Sempre hi ha un paisatge moral a les nostres vides.  En moments puntuals, vivim en una mena de geografia de la misèria:  som tan pobres que, no tenint res, ho desitgem tot i ens perdem al nostre propi entorn. Anem a la recerca d'una vida que tingui un lloc on poder existir amb certa dignitat i sentit. 

L'aventura de construir-nos una identitat enmig d'aquest anonimat de la misèria, molt abans de trobar el lloc recercat si existeix, ens perfila una ànima ferma i sàvia. Com a conseqüència d'haver patit la pobresa interior, ens fa mal la veu i tenim els ulls verges. Ens hem desdibuixat, esbossat dels peus al cap - caminant sense pensar - i ja tenim el nostre temps d'errors. El món, massa gran per sentir-nos-hi a gust, ens prem massa els passadissos i les costures. 

Seguirem transitant amb altres miserables. Però el món és bell i té estil, com nosaltres.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS