TEMPS D'ERRORS
Sempre hi ha un paisatge moral a les nostres
vides. En moments puntuals, vivim en una
mena de geografia de la misèria: som tan
pobres que, no tenint res, ho desitgem tot i ens perdem al nostre propi entorn.
Anem a la recerca d'una vida que tingui un lloc on poder existir amb certa
dignitat i sentit.
L'aventura de construir-nos una identitat
enmig d'aquest anonimat de la misèria, molt abans de trobar el lloc recercat si
existeix, ens perfila una ànima ferma i sàvia. Com a conseqüència d'haver patit
la pobresa interior, ens fa mal la veu i tenim els ulls verges. Ens hem
desdibuixat, esbossat dels peus al cap - caminant sense pensar - i ja tenim el
nostre temps d'errors. El món, massa gran per sentir-nos-hi a gust, ens prem
massa els passadissos i les costures.
Seguirem transitant amb altres miserables. Però el món és bell i té estil, com nosaltres.
Comentaris