EL MAPA DEL DOLOR


El mapa del dolor, del meu dolor, em du a escriure com un rodamón, fent errades a cada traçada, tenint ànsia pel temps que fuig. Perquè és el temps qui abarateix les incògnites de la meva humanitat. Adverteixo el caos, noto certes absències i em toco ferides ja inexistents. 

El dolor, el meu dolor, és invisible però em crida a diari. I em cerca, just en aquell punt on comença l’home i acaba l’animal. Escolto, noto el buit. Al desert de la meva ànima no hi sóc com a home, hi visc sent un oasi. 

Händel i la seva Son nata a lagrimar, de l’opera Juli Cèsar, acomoda amb docilitat aquest post a la prestatgeria d'aquesta bitàcola virtual. Nathalie Stutzmann i Philippe Jaroussky... sense paraules.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS