HE TORNAT



La desesperança m’esgota i estic malalt d’enyorament. M’enyoro d’allò que vaig viure i m’enyoro perquè en vull més; és consum de nostàlgia i no ho puc dir a ningú que no sigui a la meva ombra que m’escolta amoïnada per la meva obstinació.

A vegades la melancolia se’m torna impaciència i mal humor, i em retrec que he tornat canviat. I si que he canviat: he tastat la gloria del cos que és com un verí, i em veig jo mateix d’aquí a cinc, deu, vint anys, igual que ara, presoner de la meva vida.

M’han despertat el cos i ara em fa por veure’m gran, envellit més aviat del comte, ple de passions descafeïnades. El record s’ha convertit en obsessió.

He tornat. Sí. T’esperava.

Avui el text l’alimenta, musicalment, el mestre Paolo Conte. Reconec que tinc encara pendent entrevistar-lo, que és una de les passions pendents que em queden i que cada cop hi ha menys temps. Paolo té ja 78 anys i ve a actuar a Barcelona sovint. Enguany no toca. Potser el proper. Us convido a veure dos vídeos. El primer té sis o set anys i el podeu veure AQUÍ i el segon, que té pocs mesos, és el que us enllaço aquí. Mireu-vos els dos, són de dues etapes diferents. 

 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS