POESIA PER A LES FLORS
Diuen que les plantes necessiten música per
créixer i mostrar-se amb bellesa als nostres ulls. A casa meva, a més de
música, els hi poso poesia, textos al costat de cada planta perquè puguin
nodrir el seu entorn més immediat i a elles mateixes.
Les paraules amables no
poden fer cap mal a les fulles tendres ni amagar-se sota la terra, amb les arrels.
Les paraules amables es queden levitant en l’ambient, sobre les plantes...
Les imatges que formen aquest escrit són de
tres racons on les fulles blanques de la poesia i les fulles verdes de les
plantes fan vida conjunta. Un dels textos que hi tinc impresos és aquest que
podeu llegir a continuació.
A les llibretes de les
escales
M’assec al primer esglaó de les
escales que van del menjador a la terrassa de baix. Les meves plantes —joves,
tendres i plenes de vida— em fan una companyia molt especial. Tenen totes molts
pocs dies, com jo. Demanen aire, necessiten que se les mirin, com tots. Al
costat de les plantes, hi deixo quaderns plens de notes. Aquí hi ha la meva
plena essència personal esbossada en paraules, les meves vestidures esmicolades
en síl·labes. Hi sóc jo perquè m’hi he buidat de ple.
A cada pàgina hi ha un rostre o un
paisatge, un racó o un espai de memòria. En cada text hi ha engrunes i ditades,
tinta emocional, la rugositat del moment i la tendresa de la trobada entre el
llapis i les corbes atrevides de totes les lletres que em surten del cap. Ara
les ordeno i les sumo a tots els altres textos escrits a l’ordinador. Les
acullo, les estimo i posseeixo de nou. I m’agrada. Com també m’agrada pensar,
finalment, en un fet. Les coses que no passen queden enquistades als nostres
anhels desitjant obrir-se camí i tocar la vida per un extrem, com els arbres
toquen la seva ombra. Les coses que no passen perquè no volem que passin o
perquè no sabem que passaria si finalment passessin, acaben passant perquè
elles volen.
Comentaris