Header Ads

ELS TRES DE MINDELO



Cesària Évora sempre tenia les portes de la seva casa de Mindelo, a Cap Verd, obertes per a tothom. Aquell dijous s’hi van apropar tres periodistes a visitar-la. Era una costum, si passaves per l’illa, anar a fer una visita a la Cesària, el mateix hàbit que tenien els veïns de la ciutat de Mindelo  o els mateixos turistes que, amb sort, la podien trobar a casa perquè no estava de gira ni passant uns dies de vacances a la seva casa de París, la seva segona residència. 

El Pirogue, el seu lleial assistent, va rebre als tres periodistes advertint-los que “Cize” estava descansant. Va anar a preguntar-li a ella si els volia atendre. Els tres visitants van esperar en un sofà de l’entrada i en pocs minuts van passar al menjador. Allí hi havia la Cesària, caminant sense bastó per la seva discreta casa colonial. Allí estava, envoltada de tots els seus discos d’or, el Grammy guanyat el 2004, i les seves fotos més estimades. 

“Ja no sé a quants països he tocat”, va dir somrient, “però recordo que l’últim cop que vaig ser a Barcelona em va desaparèixer la bossa de mà i, a mi, no m’agrada perdre res”. El seu rostre va canviar a un to seriós. Cesària es va asseure entre els tres periodistes i, sense preguntar, els va convidar a una copa. Va aparèixer de cop una ampolla de ponx de coco i una altra de grog, l’aiguardent més estimat a l’illa. 

“No m’he pentinat i no vull fotos” va dir mentre es tocava el pèl recollit. Tots quatre van estar una llarga estona parlant de molts temes. Un d’ells, el carnaval. La Cesària deia que “el carnaval de Cap Verd és l’orgull de la nostra illa, és com el de Brasil però en petit. És preciós!” 

Els tres periodistes van prendre varies copes. Ella no va beure però no va deixar de fumar. Feia dos mesos que havia anunciat la seva retirada dels escenaris per problemes de salut, intervencions quirúrgiques acumulades i una operació a cor obert inclosa. Cinc hores després de la visita dels tres periodistes, la Cesària va morir a causa d’una insuficiència cardiorespiratòria aguda. Era el 17 de desembre del 2011. 

El dia després de la seva mort, desenes de persones van entrar i sortir d’aquella casa, moltes famílies van treure els seus equips de música al carrer per a fer que les cançons de la Cesària omplissin els carrers de la ciutat. A la ràdio i a la televisió de Cap Verd, la seva música no va parar de sonar en tot el dia i el govern va decretar dos dies de dol oficials i va organitzar un funeral d’estat. Els habitants de l’illa tenien clar que ella ho representava tot, que era més important que la pròpia bandera i que amb la seva mort havia nascut un mite. 


Amb la tecnologia de Blogger.