UNE JEUNE FILLE

El segon post d’aquest divendres em porta a parlar-vos d’una altra pel·lícula que he vist a les últimes hores. En aquest cas tenia el compromís de mirar-me-la perquè conec a l’actriu que la protagonitza, l’Ariane Legault. És neboda del cantant Benabar (de qui he parlat tantes vegades) i havia llegit molt bones crítiques d’ella. Crec que són del tot encertades perquè diuen d’ella, i amb tota la raó, que omple la pantalla amb la seva presència que genera tensió i reflexió, passió i tantes altres coses. 

En aquesta obra que avui us comento, i que es diu “Une jeune fille”, l’Ariane coprotagonitza la pel·lícula amb el Sebastien Ricard. Ella és una jova adolescent que viu amb la seva mare malalta i el seu pare, un personatge fosc i dolent. El dia que es mor la mare, ella marxa. Agafa un bus a l’altra punta de país i es planta a la ciutat on acaba la línia de transport. Allí, al cap d’uns dies passant fred i solitud, la recull un granger que viu als afores de la ciutat, també sol. 

Ella s’hi queda a canvi de col·laborar en les tasques de la granja. La relació dels dos està marcada pels silencis i les complicitats, per la por que té un d’apropar-se a l’altre. Dues persones soles en una casa amb la necessitat de parlar poc i compartir el mínim. Us imagineu? 

Així transcorre la pel·lícula que, amb tot, té una posada en escena magnifica i unes actuacions excel·lents dels dos protagonistes. No us explicaré el final però us garanteixo que aquesta obra val moltíssim la pena. La direcció va a càrrec de Catherine Martin i destaca també la fotografia (Mathieu Laverdiére) i la música (Robert Marcel Lepage). Jo l’he vist en versió original, francès, subtitulada en castellà. 

A tall anècdotic, us diré que ara fa dos estius, quan el Benabar va venir a Barcelona i a Tarragona, uns dies que vam compartir especialment en ple estiu, venia acompanyat d'ella, de l'Ariana Legault. D'aquí la coneixença.