22 de juny 2015


No vull fer més passes, avançar. M’esgota la foscor que té a sota cada ratlla blanca de la carretera. Fins i tot els fanals tranquils i els paraigües estesos als balcons, als carrers secundaris de la gran ciutat, saben que em canso de caminar.

No vull seguir el ritme constant i normal. Ni mirar com les teles criden des del soterrani, a punt de regalar més llàgrimes a qui les miri. Necessito tant!

Necessito alçar-me, necessito dir-te que no et necessito, necessito no necessitar la llibertat, necessito tenir ganes de rimar. I no tinc res. Llevat del cap, tot fet un bon puré.  

Text nascut escoltant el pop emocional dels Mishima.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -