QUIN PURÉ
No vull fer més passes, avançar. M’esgota
la foscor que té a sota cada ratlla blanca de la carretera. Fins i tot els
fanals tranquils i els paraigües estesos als balcons, als carrers secundaris de
la gran ciutat, saben que em canso de caminar.
No vull seguir el ritme constant i normal.
Ni mirar com les teles criden des del soterrani, a punt de regalar més
llàgrimes a qui les miri. Necessito tant!
Necessito alçar-me, necessito dir-te que no
et necessito, necessito no necessitar la llibertat, necessito tenir ganes de
rimar. I no tinc res. Llevat del cap, tot fet un bon puré.
Text nascut escoltant el pop emocional dels Mishima.
Text nascut escoltant el pop emocional dels Mishima.
Comentaris