VULL QUE PLOGUI MÉS



Avui he remenat les patates, les verdures i els fesols com el cuiner de la cançó, i les olles també. He descansat i he treballat. També he plorat. La veïna s'ha queixat del consum de l'aigua de l'altra veïna de més amunt. He rigut. He comprat a la farmàcia i al súper. Ara veig el món des del mal de cap que tinc. La son és la boira.

Sort en tinc de Teresa d’Àvila i les seves sàvies paraules: Cuando estoy en la cocina, cocino. Cuando estoy con las gallinas, gallino. 

Tanco el post amb la dansa del bambú originària de la India i que es practica a molts països asiàtics. Gaudiu-ne, és un bon espectacle.  
  

Comentaris

Anònim ha dit…

Quan míro aquesta dança sempre m´inmagino el dolor que es te que sentit si per falta de rapidesa al salta t´enganchan el tormell, amb venen esgarrifansas de pensar- ho .

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS