Header Ads

SEMBLANCES (2): ELOGI DE LA FOLLIA



De nou amb les semblances després d’haver escrit la segona part del text. Ara amb Erasmus de Rotterdam i el seu monumental elogi de la follia.

- Vull que ho deixem córrer, li diu, i la seva veu és plena de determinació. Ell protesta, confós, sent que unes onades de por i de pena li sacsegen el cor i el fan anar a la deriva.

Encara insisteix a sentir en boca d’ella les raons que ja coneix. Ella li diu la veritat: No t’estimo. I li explica que la seva relació és molt trista i rutinària, que semblen un matrimoni gran que ja no té res a dir-se, que el cor ja no li fa un salt, com abans, quan el veu, i que sent que continuen junts per costum i perquè no saben estar sols.

Ell sap que ella té raó però no li ho diu, al contrari; es mostra irritat i no s’adona que aquesta ràbia mal continguda l’allibera a ella de l’obligació de sentir-se culpable.

Despitat, comença a buidar la cartera que ella li havia regalat pel seu sant; en treu tots els papers, li torna una fotografia i li dona la cartera buida.

Fan el camí fins a casa sense dir-se paraula. Al vespre, abans d’adormir-se, ella hi pensa i reconeix que se sent més descansada que no pas trista.

...

Les paraules són els metges de les ànimes malaltes.

(Erasmus de Rotterdam, Elogi de la follia). 

Amb la tecnologia de Blogger.