Header Ads

LA NENA GEGANT


Tenia pendent, des de que vaig enllestir el Diari de la pell (aquí), de parlar-vos d’una nena gegant que circula pels carrers de França – i altres ciutats del món – aportant a petits i grans allò que més els falta: màgia i il·lusió.

La nena que us dic fa 12 metres d’alçada i té, tot i la grandària, una cara dolça i la mirada innocent. Pertany a una companyia francesa anomenada Royal de Luxe i és una marioneta de teatre de carrer. La fan moure diverses persones que la vesteixen només arribar a plaça. 

Ella és la figura principal d’aquesta mena de circ de la companyia però hi ha molts altres personatges gegants com els que veieu a les fotos, fetes a Nantes. Veure-la en directe imposa i els nens, que poden gronxar-se als seus braços, recorden el moment per sempre. 

Sobre ella, vaig escriure:

Enmig del carrer, ella s’hi escampa, hi balla, parla amb l’aire, l’acaricia suaument amb els seus delicats nervis. Sobre les llambordes i empedrats hi llisca ella, mar d’incomprensió sense límits, ulls blaus-verds o del color que el sol demani.

Mans grosses, nítides i blanques com l’escuma que ploren els núvols a mitja tarda. Cos esvelt, sirena de terra, fum de tempesta a la tardor enmig d’un bosc de gotes de pluja i rajos matiners grogosos, surt el sol.

Les cames, dissecció perfecta de notes que sorgeixen de les arpes de l’estratosfera, amb la ràbia continguda de la tempesta i la suavitat d’una carícia sense més, sense un perquè i sabent-ho.

Ella salta, es belluga, fa una juguesca entre els nens, hi vola, hi salta, els besa amb el tacte dels peus, els enamora amb l’olor d’una pell de fusta perfumada per l’abans i el desprès. Devora amb ànsia els conceptes, la fragància de les extincions i dels finals, no vol veure les presons del seu mon complex.

...
Us convido a gaudir d’ella en aquest vídeo amb música dels Balayeurs du Désert. Imagineu-vos al seu costat, sobre d'ella, davant... 


Amb la tecnologia de Blogger.