ESPERANT-TE
Al meu somni, assegut al balancí, t’espero.
Al meu costat, una ampolla de vi oberta i les notes d’un vinil antic. T’he
esperat tot el dia. He polit la casa perquè sembli nova i he apartat desenes de
records de la meva memòria. Ja no hi ha brutícia al meu cor ni pols o enyor a
la meva ànima.
Sona el timbre. Ets tu. La teva figura,
sota la llinda de la porta, m’és familiar. Em saludes desimbolta i ho inundes
tot amb les teves passes, des del passadís fins la terrassa. Què cerques a les
meves històries?
Dius que has oblidat, que has esborrat. T’observo.
Intento apartar del meu davant els teus llavis vermells, el color fosc del teu
llarg cabell, i et busco aquestes mans fines que et són impossible de
dissimular. Què amagues sota el teu vestit?
No tinc respostes, tan sols anècdotes d’una
ciutat i te les explico. Et mires al mirall i jo et remiro de nou. Quin brutal
impuls per seguir-te.
Comentaris