PARAULES: REFLEXIÓ A FONS

Filosòficament, la vida és sentir i pensar. Bé, i moltes altres coses però aquestes dues en són l’essència. De fet, som memòria i per tant vivim d’allò que sentim (hem viscut) i pensem (fem).  Epicur era molt més romàntic dient que la matèria ens organitza i ens fa a mida, sotmetent-nos al pas del temps i desfent-nos com la caiguda de les fulles a la tardor. 

Altres ho som molt però menys. Vivim sobre la terra plena del ciment que li hem posat nosaltres, els nostres pulmons respiren l’aire que hem contaminat i bevem l’aigua que estem corrompent tot i els avenços tecnològics que, lluny de fer-nos avançar, ens endarrereixen i primitivitzen. 

No som capaços d’imaginar un dia sense aigua, aire i terra. Som fets dels elements bàsics de l’antiguitat, capaços de calar foc a la nostra civilització. Sort en tenim, els qui ho veiem, que encara queden camps on cultivar les nostres paraules. Podem ser, hauríem de ser-ho per necessitat bàsica, pagesos dels nostres dies plens de memòria, sentiments i pensaments. I de les paraules, de totes les paraules que sembrem, de la llibertat que els hi donem, de la cambra o casa on les alliberem, de les condicions que els hi lliguem i les possibilitats que tenen o esperem que assoleixin. 

L’aprenentatge és delicat, com l’atmosfera on conviuen les nostres paraules, idees domades amb pau o grups armats de mots que volen guerra. El repte final és assolir, com en tot procés, que cap monstruositat ens devori per culpa dels altres. Per això, i aquí rau la clau, cal aconseguir que els residus de les paraules que hem dit o perdut, dormitin sempre al fons del nostre ésser. 

Emancipem només allò que no ens suposi l’esclavatge de les nostres formes, el masegament de la sensibilitat, misèria intel·lectual, violència cultural, angoixa social o pobresa humana.  

Nota al peu: enllestida aquesta reflexió, concloc que toca destruir, fer desaparèixer de casa tots els textos no publicats mai i guardats fins avui. Toca dir adéu a les paraules mai dites. Del paper al foc i del foc a l’aire. Serà el procés.