24 de juny 2015



Invento mil paranys i cap no em consola de qui em fuig a cada ona i se’n va avall. La tarda se m’ha esmicolat als palmells, com l’aigua de la platja on ancoro el cap. I escric, amb el cor...

No intentis mai endevinar si ha arribat a pensar en tu per atzar, si t’ha escrit allò que t'agrada per necessitat o pel plaer de tocar-te l’ànima. No et preguntis què pot ser que el faci riure, què està fent ara. Fes!

Deixa lliures els dubtes que t’empresonen, no excitis més silencis ni al temps que se’n va, no permetis que les paraules subjectes als pensaments caiguin en l’oblit, buides de passió. Si el teu cos és ple de sensacions, si sents i vius, si no saps, avança!

Abans que la nit es tanqui, envaeix el moment i dóna forma als verbs que et sobrevolen, apropa’t a la certesa sense por. Parla! 

Però ara, abans, tanca els ulls i escolta amb calma...


Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -