ERRAR, ERRADES, ERRORS
Totes les errades que cometem són certes i,
per tant, no són en cap moment inútils. Quan penso a fons en certes situacions,
quan peregrino fins l’ànima, o passejo cap al meu pensament, perdo la noció del
drama que suposa sovint viure. Fins i tot el temps nu d’idees permet crear nous
arguments per evitar més errors.
El problema és subsistir envoltat de dies
segurs, aïllat dels jorns guarnits de dubtes i de la massacre que suposa no
patir indecisió. Les paraules sempre exactes són l’angoixa de molts moments. Em
desespera no quedar-me in albis, no tenir la capacitat de prendre males
decisions pel plaer de poder caure per recuperar terreny.
La raó no obre portes. Les paraules mai se
silencien. El cos mai es desmaia a temps. Sempre és tot tard i a deshora.
Si no heu vist aquesta pel·lícula poètica de Benedetti, si us plau, no tardeu en gaudir-la.
Casi siempre el error que cometemos, es pensar sólo lo que nos pasa a nosotros, nos parece tan importante eso que sentimos, que nada de lo del otro puede ser tan importante como eso que sentimos, y esa contradicción suele ser tràgica.
Casi siempre el error que cometemos, es pensar sólo lo que nos pasa a nosotros, nos parece tan importante eso que sentimos, que nada de lo del otro puede ser tan importante como eso que sentimos, y esa contradicción suele ser tràgica.
Comentaris