ERRAR, ERRADES, ERRORS

Totes les errades que cometem són certes i, per tant, no són en cap moment inútils. Quan penso a fons en certes situacions, quan peregrino fins l’ànima, o passejo cap al meu pensament, perdo la noció del drama que suposa sovint viure. Fins i tot el temps nu d’idees permet crear nous arguments per evitar més errors. 

El problema és subsistir envoltat de dies segurs, aïllat dels jorns guarnits de dubtes i de la massacre que suposa no patir indecisió. Les paraules sempre exactes són l’angoixa de molts moments. Em desespera no quedar-me in albis, no tenir la capacitat de prendre males decisions pel plaer de poder caure per recuperar terreny. 

La raó no obre portes. Les paraules mai se silencien. El cos mai es desmaia a temps. Sempre és tot tard i a deshora. 


Si no heu vist aquesta pel·lícula poètica de Benedetti, si us plau, no tardeu en gaudir-la. 

Casi siempre el error que cometemos, es pensar sólo lo que nos pasa a nosotros, nos parece tan importante eso que sentimos, que nada de lo del otro puede ser tan importante como eso que sentimos, y esa contradicción suele ser tràgica.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS