SEMBLANCES (1): AMIC E AMAT
No intentava pas fer semblances amb Ramon
Llull però, tot jugant a això d’ajuntar paraules, he hagut de cercar-lo quan
havia ja enllestit el meu fragment.
- Prou.
Ella ha aturat bruscament el joc i ell ha
baixat dels llimbs de cop, espantat. Li pregunta si li ha fet mal. Pensa que
potser s’ha anat animant i ha acabat acariciant-la maldestrament, amb massa
força.
Però els ulls d’ella van més enllà de la
carícia. El seu crit no era per aturar les seves mans sinó per parar-lo a ell,
del tot. I ell ho ha entès molt be, com s’entén sempre quan arriba tot allò que
un fa temps que tem.
...
L’Amat posa a prova al seu amic per veure si
estimava perfectament. I li demana de què era la diferència entre la presència
i l’absència d’Amat.
Respongué l’amic: d’ignorància i oblit, de coneixença i record.
(Llibre d’Amic e Amat, Ramon Llull).
En deu minuts, un segon post, una segona part.
Respongué l’amic: d’ignorància i oblit, de coneixença i record.
(Llibre d’Amic e Amat, Ramon Llull).
En deu minuts, un segon post, una segona part.
Comentaris