SEMBLANCES (1): AMIC E AMAT



No intentava pas fer semblances amb Ramon Llull però, tot jugant a això d’ajuntar paraules, he hagut de cercar-lo quan havia ja enllestit el meu fragment.

- Prou.

Ella ha aturat bruscament el joc i ell ha baixat dels llimbs de cop, espantat. Li pregunta si li ha fet mal. Pensa que potser s’ha anat animant i ha acabat acariciant-la maldestrament, amb massa força.

Però els ulls d’ella van més enllà de la carícia. El seu crit no era per aturar les seves mans sinó per parar-lo a ell, del tot. I ell ho ha entès molt be, com s’entén sempre quan arriba tot allò que un fa temps que tem.

...

L’Amat posa a prova al seu amic per veure si estimava perfectament. I li demana de què era la diferència entre la presència i l’absència d’Amat.

Respongué l’amic: d’ignorància i oblit, de coneixença i record.

(Llibre d’Amic e Amat, Ramon Llull). 

En deu minuts, un segon post, una segona part. 

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS