MIRATGE O ESTEL



Damunt del llit, una vànova negra com el firmament, tota plena d'estels. A sota, llençols blancs embolcallen les pells sense rellotges ni temps.

Si fos un meteorit encara podria esclatar damunt de tu, a la velocitat de la llum, i fondre'm per evitar l'oblit

però no, només un miratge si ens trobem. Perquè jo sóc Júpiter. Tu, Mart

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA