VIDA SMARTPHONE, MORT DE L'INTEL·LECTE
Fa un temps vaig escriure que la humanitat
està perduda perquè hem abandonat la sàvia costum d’investigar l’ànima. Vaig
fer aquest aforisme (pensament) després de comprovar com una persona, molt
important en la meva vida, havia estat incapaç de separar la realitat de la
ficció i em recriminava actes que jo mai havia fet. La comunicació és un element
clau, cal tenir-la sempre en compte però, sobretot, s’ha de ser just amb ella.
La incomunicació, que és el tema que avui
centra aquest text, és pitjor encara. Us heu fixat on hem acabat per culpa de
tantes tecnologies noves i per la incapacitat d’aturar-les quan tocava o, més
ben dit, dotar-les d’altres utilitats?
La gent viu enganxada a un telèfon mòbil, el
seu, que els fa de cervell electrònic i atrofia el seu propi. Les persones es
passen el dia usant el whatsapp o consultant les xarxes socials com si els hi anés
la vida. Les imatges a les estacions de tren o metro, als restaurants i bars, a
les trobades de les colles d’amics i a tants altres indrets on abans es parlava
cara a cara, són ara ben tristes. La raça humana més modernitzada s’ha
condemnat i no té salvació possible.
La gent jove no llegeix llibres en paper ni
sap fer sumes o restes sobre un foli, no coneixen l’actualitat mundial o del
seu país, viuen al marge de tot. Inconnexes i incomunicats de la realitat més
palpable, pertanyen a un món virtual que els resta intel·lectualitat i,
especialment, humanitat.
Avui em ve de gust rematar aquest escrit amb
un vídeo animat d’un autor que es diu 謝承霖 i que aborda la problemàtica que us comentava. Mireu-vos-el, és curiós,
sarcàstic però evidencia una realitat, la nostra, que a mi, personalment, m’entristeix.
Comentaris