Header Ads

VIDA SMARTPHONE, MORT DE L'INTEL·LECTE


Fa un temps vaig escriure que la humanitat està perduda perquè hem abandonat la sàvia costum d’investigar l’ànima. Vaig fer aquest aforisme (pensament) després de comprovar com una persona, molt important en la meva vida, havia estat incapaç de separar la realitat de la ficció i em recriminava actes que jo mai havia fet.  La comunicació és un element clau, cal tenir-la sempre en compte però, sobretot, s’ha de ser just amb ella. 

La incomunicació, que és el tema que avui centra aquest text, és pitjor encara. Us heu fixat on hem acabat per culpa de tantes tecnologies noves i per la incapacitat d’aturar-les quan tocava o, més ben dit, dotar-les d’altres utilitats?

La gent viu enganxada a un telèfon mòbil, el seu, que els fa de cervell electrònic i atrofia el seu propi. Les persones es passen el dia usant el whatsapp o consultant les xarxes socials com si els hi anés la vida. Les imatges a les estacions de tren o metro, als restaurants i bars, a les trobades de les colles d’amics i a tants altres indrets on abans es parlava cara a cara, són ara ben tristes. La raça humana més modernitzada s’ha condemnat i no té salvació possible. 

La gent jove no llegeix llibres en paper ni sap fer sumes o restes sobre un foli, no coneixen l’actualitat mundial o del seu país, viuen al marge de tot. Inconnexes i incomunicats de la realitat més palpable, pertanyen a un món virtual que els resta intel·lectualitat i, especialment, humanitat. 

Avui em ve de gust rematar aquest escrit amb un vídeo animat d’un autor que es diu 謝承霖 i que aborda la problemàtica que us comentava. Mireu-vos-el, és curiós, sarcàstic però evidencia una realitat, la nostra, que a mi, personalment, m’entristeix. 

Amb la tecnologia de Blogger.