30 de juny 2015



La imatge que us poso avui, una obra d’art de qui podria col·laborar al projecte "Nuage" o "In albis", és un exemple de la qualitat que té cada artista. No ho dic pas perquè el rostre sigui el meu o perquè una mà femenina l’estigui acaronant (un fenomen rar tenint en compte que fa quasi dos anys que visc sol i sense cap dona al meu costat). Ho dic perquè el fotògraf ha creat aquesta imatge a partir d’un text escollit a l’atzar al meu blog. 
 
El projecte artístic personal que us vaig anunciar fa uns mesos, aquell que barrejarà la poesia, narració, teatre i música, i que es dirà com comentava abans "Nuage" o "In albis", segueix endavant tot i que lentament perquè, com us podeu imaginar, serà una història molt coral i hi intervenen moltes persones. A més, he decidit sumar-hi també l’art de la pintura i el de la fotografia. Com més components, si estan ben coordinats, més majestuositat i qualitat es dóna a l’espectacle. 

Interpretat a la seva manera, l'autor de la foto va decidir que la imatge havia de ser la mà que acarona el rostre. El text que va llegir i que el va ajudar a fer la foto, és aquest:

Els ha passat el dia ple de cels que els han canviat les cares. Blau de bon matí, groguenc a mitja tarda i la fosca serenor quan el dia va marxant donant pas als estels de matinada. Ell se la mira enamorat. Ella juga amb les mirades. 

I el poc espai que els separa és ara tot un viatge inacabat, una col·lecció de distàncies no desitjades, un àlbum de fotos de l’oblit on sobren cares, gestos, carrers i els colors de les mirades. 

I si el temps els apropa un cop més? I si creuen les mirades? Tot depèn d’un moviment, tot d’un gest, tot... si un dels dos alça la cara.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -